Comencem bé

No em fa especial il·lusió estrenar aquest bloc amb un post tan negatiu i mancat de rigor, però mira. Fa dos dies, sabent ja els resultats de les eleccions, alguns vam pensar que, malgrat tot, la cosa no havia anat tant malament. Les retallades s’havien cobrat un preu −baix, però és millor que res−, entrava aire fresc al Parlament…

Però dos dies després alguns ja s’han encarregat de recordar-nos que no ha canviat res, o poc. De fet, ni dos dies han trigat alguns polítics a demostrar que no es mereixien ni un sol vot dels que van obtenir diumenge les seves formacions. I dic “alguns polítics” perquè sempre que puc intento no generalitzar, tot i que per ganes ara ho faria i probablement no me’n penediria.

El Govern en funcions, format pel mateix partit que ha guanyat les eleccions, ha deixat anar avui que la retallada en els pressupostos del 2013 hauria de ser, com a mínim, l’equivalent a la feta en els últims dos anys. Des de CiU no deuen haver considerat rellevant informar als electors, i a la ciutadania en general, d’aquestes intencions abans dels comicis. “És normal que no ho hagin dit abans”, he sentit dir avui, donant a entendre que saben que això els hagués fet perdre vots i que, per tant, és lògic que s’ho hagin guardat per després. Trobar-ho “normal” implica que ens hem oblidat que el Parlament, i els polítics en general, fan −millor dir, haurien de fer−, una funció pública. No els hauria d’importar perdre vots si creuen en el que defensen, doncs.

Aquest anunci, però, ha quedat eclipsat pel salt als mitjans de comunicació de l’operació Mercuri, una trama de presumpta −sí, ho hem de dir− corrupció urbanística que afecta diversos càrrecs del PSC, entre ells l’alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, i el secretari d’Organització del partit, Daniel Fernàndez. Malgrat la gravetat de les acusacions, l’aparició d’aquesta mena de casos ja no sorprèn. El que sí que ho fa −almenys d’entrada− és que precisament hagin esperat a avui per a fer-ho públic. Tampoc importava això a l’hora d’anar a votar? Tenint en compte que el partit implicat era fins ara el partit principal de l’oposició −no ho serà en la propera legislatura−, com és que CiU no ha aprofitat l’avinentesa per perjudicar-los? Potser a canvi que el PSC tampoc furgui en els seus draps bruts o no ho faci en els moments més inoportuns? Ahà.

I com si no en tinguéssim prou amb els disbarats grans, alguns encara es dediquen a deixar-nos petites perles, com la regidora de l’Ajuntament de Barcelona Francina Vila, que ha trobat divertit preguntar des del seu compte de Twitter si el candidat de la CUP, David Fernàndez, anirà al Parlament “amb els gossos i les flautes”. La millor manera que troba un càrrec públic d’expressar el seu desacord amb les propostes d’una formació política és insultant el seu candidat?

VA HOME VA.

Ja que la versió que tenim de la democràcia no és precisament la més àmplia, mentre sigui així com a mínim els polítics podrien molestar-se en intentar estar a l’alçada de les circumstàncies en comptes d’intentar despistar-nos amb expressions absurdes com “corrupció irregular” (Camacho dixit) o “transparència immediata” (ha sortit avui de la boca de Daniel Fernàndez, devia estar nerviós).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *