Una pel·lícula necessària

De vegades les coses són tan senzilles com semblen. Aquesta és la premissa de la que parteix Costa-Gavras en el seu últim film, El capital, per fer una dura crítica al sistema −així, en general−. La cinta s’endinsa en el món ‘dels que mouen els fils’, un món que a la majoria ens queda lluny però del que depèn quasi tot el que ens afecta. La història se centra en l’ascens de Marc Tourneil (Gad Elmaleh) a la presidència d’un banc de matriu francesa i en el pervers joc en que es converteix la seva vida.

El Capital (cartell)

Alguns han titllat El capital de simplista, segurament perquè Costa-Gavras ha optat per revestir tota la història de cinisme i ironia en comptes de fer-ho amb la solemnitat amb què sovint es tracta la temàtica. Però aquesta és precisament la clau de la pel·lícula. De documentals crítics i seriosos i de films amb aires transcendentals sobre la crisi econòmica ja se n’han fet molts. I molts d’ells cauen en els paranys que ens posen ‘els que mouen els fils’, com per exemple utilitzar conceptes que el gran gruix de la població no entenem.

Però Costa-Gavras no. El veterà director greco-francès ens explica ras i curt com funcionen els mercats, aquells que la premsa presenta com ens abstractes que controlen l’economia. Doncs resulta que darrera dels mercats hi ha persones −oh, sorpresa−, persones que només tenen un objectiu: fer (més) diners. I dins d’aquest sac hi podem encabir gent de diferents àmbits: el financer, el polític…

Això no és cap descobriment, val, però és d’agrair que algú hagi decidit empaquetar-ho d’una manera tant sarcàstica i, per què no dir-ho, simple. El capital és una pel·lícula necessària per dos motius. El primer, perquè sempre va bé col·locar el filtre de l’humor a les coses que ens preocupen. I segon, i més important, perquè et deixa clavat a la butaca preguntant-te si no hauries de fer alguna cosa per acabar amb aquesta aberració tan evident.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *