Entrevista a Christian Felber, ideòleg de l’economia del bé comú

Dimecres vaig tenir l’oportunitat d’entrevistar Christian Felber, l’ideòleg de l’economia del bé comú, aprofitant el seu pas per Sant Cugat. El resultat va publicar-se al diari NEWTime del divendres 27 de febrer:

“L’economia ha de ser una eina al nostre servei”

L’austríac Christian Felber és cofundador del moviment ATTAC Àustria, professor de la Universitat d’Economia de Viena i escriptor. En el seu llibre més conegut, el supervendes L’economia del bé comú (Miret Editorial, 2014), Felber aprofundeix en aquest nou model econòmic, del qual és ideòleg i impulsor, que prioritza el benestar social per sobre dels interessos del mercat. Precisament d’això va parlar dimecres al Museu del Monestir de Sant Cugat, on va oferir una conferència en el marc dels Diàlegs Santcugatribuna.

Què és l’economia del bé comú? En quins valors es basa?

És un model econòmic alternatiu als coneguts basat en valors com la dignitat, la solidaritat, la justícia, la sostenibilitat i la democràcia. Tots ells estan recollits en les constitucions de la majoria de països democràtics, però no s’implementen. A banda d’aquests, l’economia del bé comú també inclou els valors relacionals que fan prosperar les relacions humanes: confiança, empatia, cooperació, generositat…

Per què aquests valors no s’apliquen en el funcionament de l’economia actualment?

Perquè no hem desenvolupat les eines per a fer-ho. Sí que hem desenvolupat, en canvi, les eines que ens permeten mesurar els èxits econòmics, una d’elles és el PIB. La constitució no ens ho ha indicat, però ho hem fet. En canvi, sí que explicita que hem d’aspirar al bé comú, i per a poder fer-ho hem de crear indicadors que ens permetin mesurar l’èxit de les iniciatives ètiques. D’aquesta manera podrem ajustar les polítiques en funció dels resultats d’aquests indicadors i vincular incentius legals a les iniciatives encaminades al bé comú.

Com es mesuren els beneficis ètics? Quins indicadors cal tenir en compte?

A nivell municipal s’han d’analitzar els ingredients que influeixen en la qualitat de vida, com la salut, l’educació, la participació, la igualtat de gènere, la pau, la democràcia, etc. La idea és que els ciutadans de cada població triïn els 10 o 20 que són més rellevants per a ells i que es defineixi així un índex de bé comú municipal. Llavors, s’ha d’adaptar tota la política municipal, no només l’econòmica, en funció d’aquest índex. Quant a les empreses, mesurem en quin grau compleixen els valors constitucionals que he esmentat. Respecta la dignitat dels empleats i també la dels clients? Respecta el medi ambient? Distribueix de manera justa els ingressos? Les decisions es prenen de manera democràtica? Hi ha igualtat entre homes i dones? Els salaris i el poder estan repartits igualitàriament?

Christian_Felber

Com es pot aconseguir que les empreses privades prioritzin els beneficis ètics per sobre dels econòmics?

Amb incentius, per exemple impostos municipals que s’orientin segons el rendiment ètic de les empreses. I amb aranzels al comerç internacional per donar prioritat al comerç ètic i penalitzar el dúmping. I amb condicions creditícies més favorables per als projectes més sostenibles. I donant prioritat a les companyies més ètiques en la contractació pública. Tot això és política. Hem de dirigir el comportament econòmic en la direcció desitjada, l’economia ha de ser una eina al nostre servei.

Els productes ètics i sostenibles acostumen a ser més cars.

És un contrasentit. Aplicant totes aquestes mesures podem convertir els productes més sostenibles en els més econòmics per als consumidors, els preus sempre són artificials. Els productes ètics no s’abaratirien, però la resta s’encaririen perquè integraríem en el preu els costos que ara no estan inclosos, com per exemple el cost mediambiental. Així, les activitats no ètiques  i les ètiques que siguin de qualitat i es facin de manera eficient hi entrarien.

Quines experiències pràctiques de l’economia del bé comú hi ha? Com els està funcionant?

En un despatx d’advocats on la secretària guanyava una misèria, li han apujat el salari. En una empresa on el cap sempre ho decidia tot, aquest va acceptar la proposta d’un empleat que millorava la que ell havia fet. I un tercer exemple és el d’una companyia que tenia com a estratègia maximitzar les vendes i l’ha canviat per una de més ètica que es basa en vendre només el que el client necessita. Això és una revolució, però s’ha fet. En total hi ha 1.765 empreses de diferents països que donen suport a la nostra proposta, i 250 d’aquestes han fet balanç fins l’etapa final. Les companyies diuen que al·lucinen perquè el sistema que proposem no solament és una brúixola ètica, sinó un instrument complet de desenvolupament organitzatiu. Els permet reflexionar sobre el que estan fent i no només s’adonen de com poden comportar-se més èticament, sinó que també descobreixen com organitzar-se millor i de manera més eficient.

Pot aquest model sobreviure envoltat de països en els quals impera el capitalisme de mercat?

Sense incentius legals no. Entre els que fan fair play i els que fan unfair play, sempre guanyen els segons. Aquesta és l’essència de la teoria del joc. Per això, si volem que els bons, els justos, els responsables i els sostenibles surtin guanyant, els hem de posar avantatges legals. La Unió Europea té el poder comercial més gran del món, així que si volgués podria fer-ho. Però ni a la Comissió Europea, ni al Consell de la Unió Europea, ni al Parlament Europeu els interessa. Això vol dir que aquests òrgans no representen el poble sobirà, perquè si tu preguntes als ciutadans europeus si prefereixen un comerç lliure on tots els agents tinguin el mateix tracte o un comerç on es doni prioritat als agents ètics, el 90% optaria pel comerç ètic. Però com que no es consulta i el poble no lluita per poder decidir, doncs tenim el que tenim.

Com es fa per a que la gent es mobilitzi?

Amb la invitació a reconèixer que existeixen alternatives i que som nosaltres els que hem d’implementar-les. A banda d’això, pensem que s’han d’implantar mecanismes de democràcia directa. Amb la democràcia indirecta que tenim ara cada vegada hi ha més casos de representats polítics que no fan el que el poble vol. I el poble és sobirà, per tant els representants haurien de respectar la seva voluntat.

S’ha interessat per les seves propostes algun partit polític a Espanya?

Tots, però nosaltres guardem equidistància. Col·laborem amb tots perquè considerem que l’essència dels nostres valors és tan universal com els drets humans, i per tant valen per tothom. Ens costa arribar a les cúpules dels partits, però les nostres propostes estan penetrant en les bases, així que hem de tenir paciència i esperar que vagin pujant. A banda de treballar amb partits polítics, també ho fem amb entitats econòmiques i amb universitats.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *