Ariadna

Vaig estudiar periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona i vaig tornar-hi per especialitzar-me en comunicació dels conflictes armats, la pau i els moviments socials. Fins ara he treballat com a periodista en premsa local i comarcal −Vallès Occidental−, en diverses revistes especialitzades i també en departaments de comunicació.

Una part de la llicenciatura la vaig cursar a Lund (Suècia) on, a més de passar fred i d’aprendre sobre la història i la situació política del país, l’estat del benestar i sobre terrorisme religiós, vaig poder comprovar de primera mà que hi ha llocs on les coses no només es fan de manera diferent, sinó també millor. I no parlo de mobles. Ni dels kanelbullar.

Des que vaig començar en això he sentit parlar molt sobre objectivitat −com si existís− i sobre el paper de mers transmissors d’informació que han de fer els mitjans de comunicació, però no crec en cap de les dues coses. Els periodistes no només hem de comunicar el que passa, també hem d’interpretar-ho. Jo crec en el periodisme transformador, en aquell que busca millorar alguna cosa, tant si és la més petita com la més gran. I això no vol dir, en cap cas, silenciar realitats o parlar-ne de manera esbiaixada conscientment. Vol dir que els periodistes no hem d’intentar amagar la nostra subjectivitat −és allà−, però sí exercir la nostra professió amb el màxim rigor i honestedat. No és original ser periodista i citar Ryszard Kapuściński, però ho faré igualment:

“El verdader periodisme és intencional, a saber: aquell que es fixa un objectiu i que intenta provocar algun tipus de canvi.”